<object class=”dm_videowall” width=”708″ height=”230″><param name=”movie” value=”http://www.dailymotion.com/videowall/group/14385&cols=8&rows=3&zap=1″></param><param name=”allowscriptaccess” value=”always”></param><param name=”wmode” value=”transparent”></param><embed width=”708″ height=”230″ wmode=”transparent” allowscriptaccess=”always” src=”http://www.dailymotion.com/videowall/group/14385&cols=8&rows=3&zap=1” type=”application/x-shockwave-flash” /></object>
Arxivat per a Desembre 21, 2007
“Las alas de la vida”
Acabe de vindre de veure una magnífica pel·lícula. Un cant a la vida y un ensenyament per a la mort. En acabar, hi ha hagut una xicoteta xarrada amb el director Antoni Canet, que m’ha paregut una persona molt propera i molt senzilla en la seva manera de parlar i contar les coses.
Carlos, un metge de consulta primària, defensor de la sanitat pública i preocupat per possar-se al servei del poble, per parlar a cadascú amb el llenguatge més adient, ha hagut de trasmetre a molts pacients diagnòstics molt greus. Ara s’enfronta al seu diagnòstic: A.M.S. (atròfia sistemàtica múltiple), una enfermetad neurodegenerativa, invalidant i mortal. Juntament amb la seva família i amics, reclama una vida i una mort dignes i d’acord amb la voluntat de cadascú. Gens sensiblera però si molt sensible i real.
“En Burundi les preocupan enfermedades como la malaria, la tuberculosis o el sida; llegar a una edad como la mía es casi imposible para ellos” Així es sent Carlos, un ésser privilegiat que ha pogut aplegar a eixa edat.
http://www.lasalasdelavida.com/index.html

No es pergau aquesta pel·li: LAS ALAS DE LA VIDA. Genial!!
“Hay algunas buenas películas que convierten el ejercicio de la crítica casi en una ordinariez, algo innecesario y más bien inoportuno. Lo que tiene que decir este crítico sobre el presente documental se podría resumir en una frase: todo el mundo debería ver esta película.” -Jordi Costa (El País)
“Un testimonio conmovedor sobre la vida. Esta película transmite sobre todo sosiego. Hay fenómenos que crecen desde lo poquito. Creo que es una película que debería pasarse en las escuelas.”-Carles Francino (Hoy por Hoy Cadena Ser).
“ Cuando aparecen los títulos de crédito, tan sólo apetece inspirar fuerte para coger fuerzas y correr a disfrutar de cuanto somos. Seamos lo que seamos” -Ángel Domingo (Diario de Valladolid)